En NÚVIES D’AIRE, aquesta desena entrega de sentiments pintats de Sara Dalmau, ens trobem davant un ventall de dones aspectants, fimbrades per la transcendència del pas que són a punt de donar: casar-se. Segons ens les mostra Sara, en conjunt, són núvies que viuen amb més por que goig l’esdeveniment. Encara es fan i es seguiran fent preguntes fins el darrer moment. Després...

 

Sara, amb pinzellades fresques, sinceres, gairebé només amb ulls, ens apunta aquests estats. Els ulls viuen i perviuen en l’aire, l’aigua, els somnis, el temps... Cerquen, esperen, confien, temen... Són l’espill dels anhels i les pors que tantes dones senten, han sentit i sentiran abans de dir SÍ.

 

Al fi en trobem una de Feliç, una que sap que “a Ítaca la casarà un pope i menjarà pop”. La mateixa Sara ens mostra el vestit que duria si un dia es tornés a casar. Personal, aguda e irònica, l’obra de la Sara Dalmau, es desenvolupa sense artificis, planerament, tal com la sent, com ella és.