La obra de la Sara no ha perdut el seu principal objectiu: explorar les dones i el seu món. Pintades sempre sobre fusta, “pinto sobre fusta, perquè és el que més s’assembla a la pell de les persones, que tant m’agrada”, explica Dalmau, “la fusta reacciona com la pell quan la treballes”, i fusionant dos mons, aparentment distants, la pintura i l’estètica, les seves dues passions, que ella conjuga com ningú per crear el seu propi món a partir de pintures i cosmètics que conviuen en perfecta harmonia.
I quim millor espai que Pròleg, la Llibreria de les Dones per acollir la seva obra centrada en el món femení, que ret homenatge, pintura a pintura, a les dones de tot tipus que conformen el seu univers creatiu.
“Dones Sempre Vives”, una crida al coratge, la força i l’energia que empeny a les dones a tirar sempre endavant. I un homenatge, també, a la saviesa, la vellesa i la bellesa d’una dona exemplar a la seva vida i, potser també, a la de moltes altres dones.
Dones Sempre Vives
Té 101 anys i encara un coratge immens que m’admira.
Amb molta estima, retent-li homenatge, li vaig dur un pom de flors “sempre vives” i, en sa presència, em vaig confessar cansada. En el silenci següent, mirant-me amb els ulls del valor i la saviesa adquirida en tantes lluites, durant tant de temps, amb el pom a la mà, significant-lo, em va encoratjar: No! Sempre vives!
Va estar una lliçó, no escrita, que mai oblidaré.
En aquesta exposició, que dedico a la Neus Català (que des que l’he coneguda no puc parar de pensar en ella, perquè una cosa és saber de la seva valuosa existència i una altra tenir-la al davant, tocar-la, besar-la, acaronar-li les mans...), vull transmetre el seu missatge de ”Dones Sempre Vives”, tant si trobem ferros rovellats, com si ens plouen pedres, com si la tardor ens fustiga i de l’amor només ens en queda una minsa llavor seca.
Som i serem Dones Sempre Vives!
Sara Dalmau a Pròleg
La Llibreria de les Dones